Glossari de la pala de pàdel en català

Rodona: forma amb el punt dolç centrat i ampli; la més tolerant i la millor per al control i per protegir el braç.

Llàgrima: forma híbrida amb el punt dolç lleugerament elevat; l'equilibri clàssic entre potència i control.

Diamant: forma amb la massa concentrada a la part alta; máxima potència al remat i mínima tolerància — per a jugadors avançats.

Balanç: distància del centre de gravetat respecte del puny. Baix = pala ràpida i còmoda; alt = més inèrcia al remat; mitjà = equilibri.

Punt dolç: la zona de la cara on l'impacte surt òptim, amb màxima sortida i mínimes vibracions. La seva mida i posició depenen sobretot de la forma.

Nucli: l'interior de la pala, normalment de goma EVA. La seva densitat defineix bona part del tacte: EVA suau (més sortida a poca velocitat i més comoditat) o EVA dura (més precisió i potència a alta velocitat, més exigència).

Foam: nucli alternatiu més tou i elàstic que l'EVA; màxima comoditat i sortida de bola fàcil, habitual en pales de control i iniciació.

Fibra de vidre: material de cara flexible i tolerant, amb més sortida de bola; el més habitual en gammes d'iniciació i mitjanes.

Carboni: material de cara més rígid i precís que el vidre. Els números (3K, 12K, 18K…) indiquen els milers de filaments de cada feix de la trama — canvien la rigidesa i el tacte, no són una escala de qualitat.

Rugositat: textura de la cara (relleu o sorra) pensada per augmentar l'efecte que es pot imprimir a la bola, especialment en talls i víbores.

Sortida de bola: facilitat amb què la pala retorna velocitat a la bola en colpeigs suaus o defensius. Les pales toves i de balanç baix en solen tenir més.

Control: capacitat de col·locar la bola on vols amb marge d'error. Afavorit per formes rodones, balanç baix i punt dolç ampli.

Potència: velocitat màxima que la pala pot imprimir a la bola en colpeigs forts. Afavorida per rigidesa, balanç alt i formes de diamant.

Manejabilitat: rapidesa amb què la pala es mou i canvia de posició, clau a la volea i a la defensa; depèn del pes i sobretot del balanç.

Tolerància: com de bé perdona la pala els colpeigs descentrats. És la prestació més valuosa per sota de nivell avançat, encara que sigui la que menys es publicita.

Safata: cop d'atac a mitja alçada, a cavall entre la volea i el remat, característic del pàdel; demana pales manejables amb bon punt dolç.

Víbora: remat tallat amb efecte que busca que la bola no torni; les cares rugoses i rígides l'afavoreixen.

Sortida de paret: cop defensiu després del rebot a la paret; el gran test de la manejabilitat i el punt dolç d'una pala.

Volea: cop sense bot a la xarxa; les pales de balanç baix hi arriben abans.

Remat: el cop de màxima exigència per a la pala i el braç; és on es nota el balanç alt — i on es paga si la tècnica no acompanya.